Uno de los temas destacados en la poesía de Gabriel Ferrater es la literatura. En su obra Les dones i els dies, podemos encontrar hasta cuatro poemas en los que se aprecia claramente su temática literaria: "Sobre la catarsi", "Literatura", "A través dels temperaments" i "A l'inrevés" . Estos poemas serán la base para desarrollar este apartado dedicado este tema.
"Sobre la catarsi"
De que serveix d'ésser bon pare,
si Maragall, que ho era
pero de més a més era poeta,
va imaginar-se que el vell luxuriós,
el comte Arnau, seria redimit
quan una noia pura, molt simbòlica-
ment pura, cantaria la canço
dels fets impurs del comte. Posseïda
també, car així ho deien
al temps de Maragall, poètica-
ment posseïda, aquella noia, cable
de parallamps, resorbiria el somnieig
de Maragall, l'espetec d'impuresa,
dins la terra del seu instint, difícil-
ment pur, des d'aleshores. Redemptora. En ella
la carn del comte es feia verb, amb l'entenent
que el verb, de Maragall i no del comte,
s'havia de fer carn, la de la noia. Tot plegat
un joc pervers. La carn més pura ja somnia.
Vol carn, sense l'empelt de la memòria
d'una altra carn, senil. No vol més verb.
"Literatura"
Tan vehement, va dir-se un calamar,
faig el ridícul: un raig fi de tinta
ja desvia aquests monstres, ben poc crítics.
Perduda l'abundància del cor,
va descobrir la voluptat formal:
mentir-se objectivat en l'arabesc
i fer-s'hi encara veure, subjectiu.
De l'urc de no amagar-se gaire, en deia
sinceritat:: de la por de trobar-se
massa exposat, sentiment de l'estil.
Lliurat a l'esperança que els espasmes
de l'aigua li anirien a favor,
deia fe en el llenguatge. Va morir
devorat: l'inefable el va temptar.
"A través dels temperaments"
Uns pins massa sensibles es revinclen
deixant sentir com se saben patètics
mentre compleixen aquest deure líric
d'expressió del vent, que arriba net.
Les arrels cruixen sordes, i les branques
exulten de dolor, per proclamar
que és greu que bufi l'esperit. El vent,
quan surt del bosc, va tot podrit de queixes.
"A l'inrevés"
Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.
Se trata de un breve poema escrito a Huckleberry Finn de Mark Twain donde Ferrater es prácticamente incapaz de hablar sobre él, va escribiendo todo aquello que se le pasa por la mente y se le escapa. Al final del poema lo dice claramente "Diré aquello que se me escapa/no diré nada de mí".
Estos son los cuatro poemas de tema literario que hay en el magnífico libro Les dones i els dies de Gabriel Ferrater i Soler, una de las obras más importantes de la literatura catalana del siglo XX. En ellos podemos apreciar la postura realista del autor cuanto a la literatura. Éste es uno de los diversos temas que trata Ferrater en su obra, no es el más recurrido pero no por eso menos importante.
Alicia Gallardo Reina
Lengua y literatura españolas, 2011-12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada